Cooperativisme per combatre la mal anomenada economia col·laborativa. Reflexions d’estiu arran de la polèmica amb Uber i Cabify

Enguany, la temporada de vacances va començar amb una notícia que va reobrir el debat de la mal anomenada economia col·laborativa, un model econòmic d’intercanvi entre iguals suposadament posat en pràctica per empreses com Uber i Cabify. Al final de juliol, els taxistes sortien al carrer per demanar que es tornaren a limitar les llicències VTC (vehicles turisme amb conductor) que fan servir els treballadors d’aquestes empreses. El col·lectiu insisteix que l’actual absència de límits està posant un sector considerat públic en mans d’empreses privades i està generant competència deslleial per part de companyies com ara Uber i Cabify. El cert és que el model precaritzador d’aquestes empreses només beneficia a uns pocs i no promou una societat més justa i igualitària.

La vaga del taxi i el debat generat arran de la mateixa en els mitjans de comunicació ens han fet recuperar l’assaig Cooperativisme de plataforma (desafiando la economía colaborativa corporativa). En ell, Trebor Scholz hi denuncia l’economia col·laborativa corporativa (Uber, Cabify, però també Airbnb) com un fenomen que aprofita la situació creada després de la crisi del 2008, no per repensar el sistema econòmic cap a un de més just i estable, sinó com a estratègia per precaritzar les condicions de feina. Scholz inicia el seu assaig posant l’accent en «l’auge d’un sector de serveis amb baixos salaris, la desigualtat econòmica i l’enfonsament dels drets dels treballador» com a principals problemes on centrar l’atenció. A més, també fa referència als efectes desiguals en termes de classe. En paraules de Scholz: «La major comoditat en l’accés a certs serveis per part d’una part de la població, té per contrapartida importants costos socials per a la classe treballadora, sobretot la menys qualificada».

Sense idealitzar el sector del taxi i acceptant les limitacions del model de llicències actual, s’ha de reconèixer que la crítica de Scholz cobra sentit especialment després de la polèmica d’aquest estiu. Si bé, els arguments que s’esgrimeixen a favor d’Uber i Cabify normalment tenen darrere una suposada major comoditat en l’accés al servei del taxi per part dels usuaris i criminalitzen als taxistes. Aquests arguments deixen totalment de banda les condicions de feina dels treballadors i utilitzen la tecnologia i la suposada modernització del sector per justificar l’explotació laboral.

La vaga del taxi ens recorda que el model corporativista de l’economia col·laborativa empitjora les condicions de feina dels treballadors i posa en perill alguns oficis com el de taxista. Ens recorda la necessitat d’incidir en un relat generalitzat que considera Uber i Cabify noves formes de col·laboració entre iguals. Però aquesta vaga del taxi ens recorda, sobretot, la necessitat de trobar alternatives a aquestes plataformes, democratitzant-les. I és que només podrem aconseguir un canvi real si desenvolupem eines lliures i que promoguin la relació entre iguals, però que a més estiguin cogovernades per la comunitat d’usuàries.